Carta a Charles de Gaulle

Al General Carles de Gaulle, salvador de França

General,

Si hi ha un poble que no sigui França mateixa i que pugui sentir el goig per la victòria de França, aquest poble és Catalunya. Nascuda de Carlemany, filla espiritual de la cultura francesa —la de l’aleshores i la de sempre—, unida a França amb vincles de sang, puix que un tros de terra catalana és terra francesa, els seus fills ens sentim profundament commoguts, en aquesta hora, de contemplar el vostre país no sols salvat, després de tantes proves doloroses, sinó també victoriós. Vós, que heu sabut encarnar tan bellament la fe en els seus destins, vulgueu rebre, per la nostra veu, l’aclamació d’un poble que encara no pot expressar-se sinó en la clandestinitat i que, tanmateix —vós ho sabeu—, ha estat aixafat per la mateixa coalició que heu vençut tan gloriosament.

Amb els nostres vots més fervents per la grandesa de França, vulgueu rebre, eximi General, l’expressió de la nostra més alta admiració.

[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]

Carta a Harry Truman

                                                                                                             

                                                                                              

Barcelona, 11 de maig del 1945

Senyor Harry Truman, President dels Estats Units d’Amèrica

Senyor President,

Permeteu que, a la infinitat d’aclamacions i congratulacions que s’eleven cap a vós aquests dies, pugui unir-se, per la nostra veu, la veu, avui ofegada, de Catalunya. La Victòria que, damunt de les forces de la tirania i de la crueltat, han conquerit les Nacions Unides i, al capdavant, la gran Nació Americana, omple el nostre cor de joia i d’esperança, d’admiració i de gratitud. Per a nosaltres, però, el goig ha d’enterbolir-se de l’amargor de sentir-nos encara sotmesos als qui triomfaren de la nostra llibertat en nom i per la força de tot el que heu vençut. Ens conforta, tanmateix, la certitud que, homes com vós, senyor President, duran l’obra començada fins al final i sabran expulsar la tirania de pertot on s’ha aferrat i encara domina, i que tots els pobles que, com ara el nostre, gemeguen encara en l’opressió, retrobaran, per modestos que siguin, les llibertats perdudes, i podran, tot beneint-vos, repetir amb vós la paraula del psalmista: «Va salvar-nos de la mà dels qui els odiaven i va rescatar-los de la mà de l’enemic».

Déu us guardi molts anys per al bé de la Humanitat.

[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]